UNA EXPLICACIÓ CIENTÍFICA PER A LES EXPERIÈNCIES PROPERES A LA MORT
Els túnels i les llums blanques, lluny de ser vivències paranormals, apareixen com jugades del cervell i el flux sanguini davant la malaltia o la por extrem
Alguns d'aquells que han estat a punt de deixar aquest món o que fins i tot han passat per una mort clínica i han sobreviscut relaten una sèrie d'experiències comuns que la fantasia i la irresistible atracció pel paranormal s'han encarregat de popularitzar. Sentir que l'ànima abandona el cos, veure passar la teva vida davant els teus ulls i descobrir una llum encegadora al final d'un túnel són algunes de les vivències més repetides, però, ocorren de veritat? Lluny d'acceptar la idea que es tracta d'alguna cosa paranormal, la ciència ha trobat una explicació neurològica en la qual no caben els fantasmes ni el més enllà. Es tracta d'una mala passada del cervell durant un succés traumàtic, en el qual està involucrat un funcionament anormal de la dopamina i del flux sanguini.
Un 3% dels ciutadans americans diuen haver tingut una experiència propera a la mort. Sense tenir en compte a qui menteix, exagera, s'enganya a si mateix en una profecia autocomplerta o ha tingut un somieig, semblen molts per sentir tots el mateix. A més, els mateixos testimonis de desprendre del cos i aconseguir un estat de plenitud, pau i amor es repeteixen per tot el món des que es té memòria. La nova investigació, duta a terme per científics de les universitats de Cambridge i Edimburg i publicada a la revista científica Trends in Cognitive Sciences, suggereix que, com era d'esperar, molts d'aquests fenòmens poden explicar biològicament. A més, algunes persones que creuen haver-los viscut ni tan sols estaven en perill de mort, encara que elles creguessin que sí.
Per exemple, segons expliquen els investigadors a Scientific American, la sensació d'estar mort no es limita a les experiències properes a la mort. Els pacients amb la síndrome de Cotard o del «cadàver ambulant» tenen la il.lusió que han mort després d'un trauma molt fort o en etapes molt avançades d'algunes malalties, a causa de canvis en l'escorça parietal i prefrontal, la primera relacionada amb els processos d'atenció i la segona amb els deliris observats en mals psiquiàtrics com l'esquizofrènia.
Per sobre del cos
Les experiències extracorpòries, la sensació de deixar el propi cos i surar sobre el mateix a l'habitació, són comuns en despertar o quan es té una paràlisi del son, en la qual un se sent paralitzat al mateix temps que és conscient del món exterior. Un estudi de 2005, diu Scientific American, va trobar que aquestes experiències poden induir artificialment estimulant àrees concretes del cervell. Quant a la revisió de la pròpia vida, el culpable pot ser una regió cerebral que allibera noradrenalina, una hormona de l'estrès que s'allibera sense control durant un trauma.
Els investigadors creuen que alguns medicaments i drogues, com la ketamina, poden desencadenar eufòria, experiències extracorpòries i lucinacions. Aquesta ketamina afecta el sistema opioide del cervell, que pot activar-se de forma natural quan els animals són atacats. Un gran trauma el provocaria en l'ésser humà. I sobre el famós túnel de llum, pot succeir que el flux sanguini i d'oxigen s'esgoti en l'ull, cosa que podria produir davant d'una situació extrema propera a la mort.
Fonts: ABC.ES
Entradas
